PAC ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA, Exercises of Pedagogy

Download PAC ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA and more Exercises Pedagogy in PDF only on Docsity!

ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA

PAC 1. Contra la historia única:

l’antropologia com a crítica cultural

Alumna: Aida Bach Cabanas Professora: Alice Van Den Bogaert

Contra la història única Algunes preguntes per orientar aquest comentari i que us ajudin a demostrar la comprensió dels materials són, per exemple: ¿Com definiríeu el concepte “d ’història ú nica ”? El concepte “d’Història única” el podem definir com una manera de veure la vida o la història d’un país o nació de forma estereotipada, és a dir, incompleta. Cada país té la seva realitat i la seva cultura però la diversitat cultural cada vegada més vista arreu és una realitat de la nostra societat actual. És per això, que hem d’aprofitar aquest talent i riquesa de les persones de diferents orígens que ens envolten per poder veure no només una sola part de la història que fa destacar les nostres diferències en comptes de les nostres similituds. ¿Qui l'explica, crea, construeix i controla? Aquest concepte d’història única és creat per l’home, el crea i construeix el nostre subconscient ja que és el que sempre hem vist i viscut però és controlat per nosaltres mateixos. Som nosaltres qui ens creem i creiem les històries que veiem, tot i que no siguin reals o completes, és el que ens creiem perquè no hem viscut en altres regions on poder veure altres realitats diferents a la nostra. ¿Quins elements i categories se’n deriven? Del concepte d’història única se’n poden derivar diferents categories, és a dir, l’etnocentrisme que la gent d’occident pensaven i veien la cultura dels altres des d’un punt de vista més superior i es creien que els Africans eren inferiors a ells, salvatges, …i el relativisme cultural des del punt de vista de Ngozi ja que ella explicava la seva realitat amb els seus valors i creences tot i que era una realitat paral·lela a la gent d’una altre cultura. ¿Quins aspectes han quedat exclosos de la història segons French, alimentant una història única sobre “Àfrica”?

quan vaig veure que no només hi havia gent igual que jo, sinó que també hi havia molta altre gent molt diferent a nosaltres però que podiem compartir espais i fins i tot visions semblants. Això penso que em va enriquecer coma persona ja que vivia en una realitat estancada que no era real. Etnocentrisme i relativisme cultural. En aquest cas personalment penso que la postura de l’indi és relativista ja que ell té molt assumit que és borratxo i no pensa deixar de beure per què per ell és la seva manera de viure i no té intensió de canviar-la per res del món, contràriament la postura dels metges és etnocèntrica, ja que ells creuen que l’indi no mereix l’ajuda del ronyó artificial perquè ell seguirà bevent i malgastaran els recursos per una persona que no els aprofitarà com a ells els hi agradaria que fossin aprofitats i a darrere seu hi ha altre gent, per a ells més important o potser que creuen que ho aprofitarien millor i podrien aconseguir un futur més digne que no pas el de l’indi. Tot i així els metges han d’acceptar que l’indi s’aprofiti d’aquests recursos encara que ells no hi estiguin d’acord perquè l’indi i va sempre que l’hi toca a les sessions fins el dia que es mort. En aquest cas podem dir que entre l’indi i la resta de pacients hi ha una diferència, ja que ell tot i disposar dels mateixos recursos que els altres no els aprofita igual perquè és borratxo i no deixarà de beure encara que li posin el ronyó artificial. La diversitat la podríem veure també en els diferents pacients,

és a dir, poden ser gent de diferent cultura o ètnia i per això hi ha diversitat de persones dins d’un mateix cas. I per últim, els metges veuen una gran desigualtat d’oportunitat en aquest cas, ja que creuen que l’indi no aprofitarà bé el recurs del ronyó artificial que els altres pacients i és per aquest motiu que veuen la desigualtat d’aprofitament, ja que l’indi continuarà bevent i acaba morint, i per contra els que estan en llista d’espera potser son persones mes joves i sanes i que segurament aprofitarien millor el recurs que ell però com la llista d’espera no és per ordre de prioritat tots tenen el mateix dret quan és el seu torn i per tan els metges no li poden dir que deixi pas a altres persones que ho aprofitaran més. Tot i que no parteixen del mateix punt de vista ni les mateixes condicions els uns amb l’altre, crec que si que es podria mantenir un diàleg en igualtat de condicions, ja que l’opinió dels metges es igual de respectable que la de l’indi, tot i que potser estaria bé ajudar a l’indi a entendre que la seva opció no és la millor alhora de fer un bon ús del ronyó artificial, és a dir, tot i que ell té molt clar que no vol deixar de beure potser se l’hi hauria de fer entendre que tot i allargar- li la vida la qualitat no serà tan bona com si l’utilitzés sense beure. En aquets cas podríem parlar d’aculturació, ja que el que volem és un procés de canvi bidireccional i que pot ser bo tan per els metges com per l’indi. Personalment crec que sempre encara que les opinions dels uns i dels altres siguin diferents i a vegades contraposades, podem aprendre alguna cosa de l’altre part implicada en cada cas, tot i no estar d’acord amb l’altre versió, es molt important mostrar empatia envers l’altre persona per així sempre poder arribar a un acord mutu. En aquest cas, els metges poden aprendre que tot i que l’indi des del principi tenia molt clar que no deixaria de beure, ja que feia molts anys que ho feia i no tenia intenció de parar, ell aniria cada vegada que l’hi toqués a fer la sessió amb el ronyó artificial per així poder allargar i millorar la seva qualitat de vida i

https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/ 02505/100467.pdf