Docsity
Docsity

Prepare for your exams
Prepare for your exams

Study with the several resources on Docsity


Earn points to download
Earn points to download

Earn points by helping other students or get them with a premium plan


Guidelines and tips
Guidelines and tips

Sociology: The Study of Social Systems and Everyday Life, Study notes of Sociology

An introduction to the scientific discipline of sociology, which explores social systems and the daily life processes. It covers the importance of studying social relations, the role of time and space, and the various levels of knowledge. The text also discusses the significance of communication, human nature, socialization, and institutions in sociology.

Typology: Study notes

2018/2019

Uploaded on 10/09/2019

unknown user
unknown user 🇦🇫

1 document

1 / 14

Toggle sidebar

This page cannot be seen from the preview

Don't miss anything!

bg1
BLOC I
LES CIÈNCIES SOCIALS I LA SOCIOLOGIA: DEFINICIÓ I OBJECTE D’ESTUDI
Disciplina científica que estudia els sistemes de relacions socials i els processos de la vida quotidiana, així com el
desenvolupament, l’estructura, la interacció i el comportament resultant. Cada àmbit quotidià i context social és
estudiat, per tant, és un recull dels sistemes de necessitats dels éssers humans i l’entramat de relacions que se’n
deriven (organització dels grups socials, dinàmica i canvis dels mateixos, relacions internes i externes…). No interessa
el resultat final, sinó els processos que es donen per tal de predir els canvis i evolucions de la societat i poder realitzar
intervencions sobre aquesta.
La sociologia neix quan hi ha dos éssers en relació.
“La sociologia intenta conèixer qualsevol àmbit de la realitat social” Rocher
L’existència de diferents tipus de relacions comporta que s’estudiïn els comportaments dels grups en qualsevol àmbit
i, per tant, hi hagi varis tipus de sociologia: econòmica, política, mediambiental....
Pretén objectivar els caràcters subjectius per tal de convertir-los en objecte d’anàlisi, es preocupa per la diversitat
d’identitats col·lectives (com convivim, que volem com a essers col·lectius...). Això ho fa a partir de tècniques i
metodologies com l’ús d’enquestes estadístiques...
Tots actuem segons les coordenades de temps i espai: aquestes variables condicionen les necessitats reals dels
individus i son condicionants de la llibertat d’acció. Els òrgans sociològics ( conformen el principal cercle dels individus
i son estudiats per la sociologia) són:
- INDIVIDUAL: hi ha espais íntims i es dona una gestió individual del temps lliure.
- FAMILIAR: creats pel mon de la parella. És un factor important d’ensinistrament.
- ESCOLA: aprenentatge i creativitat durant el temps d’oci. Procés de llibertat.
- ENTORN: lloc on vivim.
La sociologia és d’un intent de conèixer la societat en profunditat. Les fonts del coneixement son:
- INTUÏCIÓ: fruit de la fantasia i la imaginació. Conformació d’hipòtesis. Prové de l0experiencia i deriva del propi
subjecte.
- AUTORITAT: informació provinent d’un individu de prestigi, tot i així no és dogmàtic, sinó que es pot rebatre i
qüestionar. La primera autoritat la suposen els pares.
- TRADICIÓ: manera de fer, dir i pensar igual des de fa cert temps. És un llegat de saber. Inculca contextos i
èxits del passat. Darrere del seguiment de tradicions hi ha la por, la ignorància, els prejudicis... cadascú ha de
resoldre el seu propi sistema de necessitats, que es diferent en tots els individus, per tant, la tradició no es
vàlida.
- SENTIT COMÚ: allò que inicialment tothom considera cert. És la base del coneixement conjunt i son patrons
normalitzats a comportaments estereotipats. No s’ha de donar res per sabut, sinó que s’ha de comprovar i
contrastar, exigir una prova de veracitat.
Hi ha 3 graus de coneixement:
- VULGAR: relacionat amb la imitació i el sentit comú. És ordinari, desordenat no te pauta reflexiva ni sistemàtica.
És una manera instintiva de resoldre una situació.
- SIMPLE: es comença a comprovar i verificar, però no hi ha un procediment específic. L’experiència suposa un
element per prendre decisions.
- CIENTÍFIC: sistematitzar, es superen les opinions personals. en compte la diversitat dels processos i
fenòmens.
DUVERGER: els fenòmens socials tenen certes característiques que els fan objecte d’estudi de la sociologia. Al sentir-
nos vinculats a un grup, ens deixem portar per aquest, fent que es donin processos compartits. Això es pot donar per
la pressió de l’entorn o per decisió individual. Pot existir una relació individu-grup (aquest porta les pròpies necessitats)
o grup-individu ( aquest les delega al col·lectiu).
Organicisme: la societat és un híper-organisme. L’individu esta subjecte al grup ( si un falla, hi ha un altre per substituir-
lo), però aquest es un esser de lliberta i això no es pot delegar a cap altre subjecte.
Ontologisme: els essers humans no han de dependre de ningú.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Partial preview of the text

Download Sociology: The Study of Social Systems and Everyday Life and more Study notes Sociology in PDF only on Docsity!

BLOC I

LES CIÈNCIES SOCIALS I LA SOCIOLOGIA: DEFINICIÓ I OBJECTE D’ESTUDI

Disciplina científica que estudia els sistemes de relacions socials i els processos de la vida quotidiana, així com el desenvolupament, l’estructura, la interacció i el comportament resultant. Cada àmbit quotidià i context social és estudiat, per tant, és un recull dels sistemes de necessitats dels éssers humans i l’entramat de relacions que se’n deriven (organització dels grups socials, dinàmica i canvis dels mateixos, relacions internes i externes…). No interessa el resultat final, sinó els processos que es donen per tal de predir els canvis i evolucions de la societat i poder realitzar intervencions sobre aquesta. La sociologia neix quan hi ha dos éssers en relació. “La sociologia intenta conèixer qualsevol àmbit de la realitat social” Rocher L’existència de diferents tipus de relacions comporta que s’estudiïn els comportaments dels grups en qualsevol àmbit i, per tant, hi hagi varis tipus de sociologia: econòmica, política, mediambiental.... Pretén objectivar els caràcters subjectius per tal de convertir-los en objecte d’anàlisi, es preocupa per la diversitat d’identitats col·lectives (com convivim, que volem com a essers col·lectius...). Això ho fa a partir de tècniques i metodologies com l’ús d’enquestes estadístiques... Tots actuem segons les coordenades de temps i espai: aquestes variables condicionen les necessitats reals dels individus i son condicionants de la llibertat d’acció. Els òrgans sociològics ( conformen el principal cercle dels individus i son estudiats per la sociologia) són:

  • INDIVIDUAL: hi ha espais íntims i es dona una gestió individual del temps lliure.
  • FAMILIAR: creats pel mon de la parella. És un factor important d’ensinistrament.
  • ESCOLA: aprenentatge i creativitat durant el temps d’oci. Procés de llibertat.
  • ENTORN: lloc on vivim. La sociologia és d’un intent de conèixer la societat en profunditat. Les fonts del coneixement son:
  • INTUÏCIÓ: fruit de la fantasia i la imaginació. Conformació d’hipòtesis. Prové de l0experiencia i deriva del propi subjecte.
  • AUTORITAT: informació provinent d’un individu de prestigi, tot i així no és dogmàtic, sinó que es pot rebatre i qüestionar. La primera autoritat la suposen els pares.
  • TRADICIÓ: manera de fer, dir i pensar igual des de fa cert temps. És un llegat de saber. Inculca contextos i èxits del passat. Darrere del seguiment de tradicions hi ha la por, la ignorància, els prejudicis... cadascú ha de resoldre el seu propi sistema de necessitats, que es diferent en tots els individus, per tant, la tradició no es vàlida.
  • SENTIT COMÚ: allò que inicialment tothom considera cert. És la base del coneixement conjunt i son patrons normalitzats a comportaments estereotipats. No s’ha de donar res per sabut, sinó que s’ha de comprovar i contrastar, exigir una prova de veracitat. Hi ha 3 graus de coneixement:
  • VULGAR: relacionat amb la imitació i el sentit comú. És ordinari, desordenat no te pauta reflexiva ni sistemàtica. És una manera instintiva de resoldre una situació.
  • SIMPLE: es comença a comprovar i verificar, però no hi ha un procediment específic. L’experiència suposa un element per prendre decisions.
  • CIENTÍFIC: sistematitzar, es superen les opinions personals. Té en compte la diversitat dels processos i fenòmens. DUVERGER: els fenòmens socials tenen certes característiques que els fan objecte d’estudi de la sociologia. Al sentir- nos vinculats a un grup, ens deixem portar per aquest, fent que es donin processos compartits. Això es pot donar per la pressió de l’entorn o per decisió individual. Pot existir una relació individu-grup (aquest porta les pròpies necessitats) o grup-individu ( aquest les delega al col·lectiu). Organicisme: la societat és un híper-organisme. L’individu esta subjecte al grup ( si un falla, hi ha un altre per substituir- lo), però aquest es un esser de lliberta i això no es pot delegar a cap altre subjecte. Ontologisme: els essers humans no han de dependre de ningú.

LA SOCIOLOGIA COM A CIENCIA (SCIRE); MÉTODE CIENTÍFIC I TRETS

Ciència: conjunt ordenat de coneixements vertaderes i certs. El seu objectiu és conèixer la realitat mitjançant l’anàlisi dels fets que se'n deriven. Això es dóna captant els fenòmens, classificant-los, buscant les seves causes i interpretant- los. Això suposa un alliberament de la inseguretat, pors, ignorància... Es dóna una observació de les realitats, que es presenten, analitzen i coneixen. La ciència comença quan, d'un conjunt d’experiències, se n'origina una concepció similar que pot ser explicada i verificada. Així doncs, la ciència és empírica, és a dir, és necessari contrastar la informació que s'obté mediant amb una metodologia instrumental, que ens acosta a la realitat. La perspectiva de les ciències socials és millorar els nostres camps d'investigació, millorar tècniques i mètodes per tal de satisfer les nostres necessitats. Fer-ho de manera científica, de manera que la ciència i societat funcionin col·lectivament. La investigació social és una forma de coneixements. És un procés, una activitat intel·lectual, però també social ja que afecta la forma de comportar-nos. Aquesta forma de coneixement té una pretensió: entendre'ns millor i canviar la nostra situació social. Es pot afirmar que la sociologia és una ciència:

  • El seu objecte d'estudi és la realitat social, els problemes que es plantegen en aquesta i els comportaments socials que se'n deriven. - Utilitza una metodologia basada en un procés de coneixement: observació, descripció, anàlisi i comparació.
  • Dóna una visió racional i empírica de l'objecte d'estudi, és a dir, els resultats poden ser corroborats i verificats.
  • És crítica
  • Usa tècniques neutres: no cau en prejudicis ni es guia perla subjectivitat. Piràmide Comte: a la base hi ha ciències racionals (matemàtiques, física i química) mitjançant les quals s'assoleixen els coneixements bàsics. Després hi ha la biologia, que ens permet apropar-nos a l'ésser humà; després la sociologia i posteriorment la cultura, que aprofundeixen en les relacions humanes i el que se'n deriva d'aquestes. ELS FENOMENS SOCIALS | LES SEVES CARACTERÍSTIQUES Els fenòmens socials es donen quan hi ha una interacció entre individus, que implica la comunicació entre aquests. Aquestes interaccions tenen una finalitat (rerefons subjectiu i intencional). Els fets socials, per tant, són col·lectius i es té en compte la relació de l'individu amb un grup (inferioritat, iguals, superioritat), per això és important tenir en compte com s'actua i com es desenvolupa la interacció. Els fets socials, perquè siguin objecte de la sociologia han de tenir una sèrie de requisits:
  • Objectius, comprovables i constatables
  • Són estats d'opinió. Cada grup en genera i hi haurà gran diversitat
  • Són resultat de les interaccions
  • Són històrics: es produeixen en contextos concrets
  • Han de ser positius: ajuden a conèixer i millorar L'acció humana compartida comporta anar pactant les relacions més adequades entre els medis i la societat, els sistemes socials són un entramat de relacions que poden derivar en caos. Quan són incapaços de resoldre els conflictes, deleguem els drets a les forces de seguretat. Els individus volen sentir seguretat, disposar d'un mínim de garanties per assolir les seves necessitats i defensar els propis valors, fets que comporten un control social, per tal de que no hi hagi conflictes. Per tant, hi ha un seguit de necessitats que hem de satisfer de forma compartida, fet que crea una constant relació de dependència. Per tant la societat es construeix:
  • Sistema de necessitats: satisfacció de les necessitats bàsiques - Defensa de la llibertat: respectar els valors i propietats amb sistemes que vetllin pels drets - Prevenir de tot allò que pot ser accidental: garantir la coexistència per córrer els menors riscos possibles. Es construeixen grups a partir de la compartició d'interessos comuns i s'acaba donant una solidaritat/ altruisme vers aquests. L’educació és l'eina que acompanya a l'individu en el procés d'acceptació de l’existència de diversitat de valors i rols dins d'una societat. Així, la construcció de societats persegueix una finalitat: ve motivada per la necessitat dels individus a satisfer les pròpies necessitats sense que aquestes es vegin afectades. Hegel: la socialització de tots els individus comporta la creació d'un Estat. Dins del medi dels individus hi ha: espai físic, construcció geogràfica en la que conviuen els col·lectius i condiciona les relacions entre aquests; espai psíquic, escenaris i sistemes en els que s'estableixen les relacions d'acord amb els trets psíquics i personals.

1.Gestos: tots ser viu es mou. Els etòlegs estudien els comportaments dels humans.

  1. L'olor : natural dels nostres cossos també comunica, és un sistema de reconeixement. Les olors comuniquen encara que les haguem camuflat amb perfum, defugim de la nostre olor corporal. El tacte serveix a vegades per donar recolzament o a vegades pel contrari. 3.Ulls: Diuen que reflecteixen l’ànima. Mirar es sovint desafiar, enamorar.... També es important el moviment de les celles, la tensió de la zona o la tensió produïda entre les celles. Tot el comportament dels ulls és una forma subtil de llenguatge corporal. Hi ha qui diu que els nanos que miren tranquils els seu entorn són els que han tingut una socialització més afectiva i amb més afecte. 4.Posicions corporals: La forma com posicionem el nostre cos indica si som permeables o no, o si donem facilitats o impedim que l'altre entri als nostres espais donant-li possibilitat de conversa. La manera de moure'ns acaba fent barrera facilitant l'entrada del ‘altre persona. Hi ha 3 tipus de persones:
  • Extravertits: caminar segur, vitalitat corporal, mira fixament, no s'amagaven, dona la mà amb força i seguretat, manté el cos recte, gesticulació exagerada, distancia entre individus curta.
  • Introvertits: tímids, intenten passar desapercebuts, moviments suaus, no mira directament, moviments lents, incòmode l'excés de proximitat.
  • Apàtics: no tenen energia, desmotivats, mirada perduda, no es deixa agafar, es deixa caure, no gesticula, la quantitat de distancia noli interessa. En la CNV podem adoptar postures dominants o submises, les nostres posicions socials condicionen els nostres sistemes de relació. La nostre posició serà diferent quan ens dirigim a persones o institucions superiors a nosaltres. En un posat passiu no t’enfrontes a la situació, ens deixem portar per l'altre interlocutor. L'HOMO SOCIOLOGICUS. LA NATURA HUMANA VISTA DESDE LA SOCIOLOGIA SOCIOBIOLOGIA L'Homo Sociologicus és un ésser social producte d'un procés de socialització, que inclou l'assimilació de normes i valors establerts per un sistema cultural. Per tant, es dóna en la relació entre diferents éssers humans, quan aquests assumeixen una sèrie de rols socials. L'individu és un ésser de necessitats totals: **- Existir
  • Alimentar-se
  • Reproduir-se** : Es crea una entitat simbòlica (família) que comporta posar en joc interessos, necessitats i objectius contraposats, per tal d'establir decisions i resoldre les diferències i conflictes entre els individus, i també, compartir valors comuns. - Viure en pau: necessitat d'arribar a acords - Garantir supervivència ¡ seguretat a través d'uns valors ¡ drets per evitar la generació de conflictes que comporta la relació entre individus. Creació d'organitzacions i sistemes per preveure accidents ¡viure amb major seguretat. Deriva de la incapacitat de viure en pau. - Control social L'individu és un ésser social per naturalesa, un ésser gregari, és a dir, necessita viure en comunitat, relacionar-se i compartir uns mateixos interessos. Això és perquè és la manera que té de poder satisfer les pròpies necessitats ¡ assolir els seus interessos, vers un món canviant amb nombrosos riscos. Així, es creen xarxes que conformen societats (estructures socials) segons les possibilitats i estatus que estigui. Dins d'aquest context, es dóna la necessitat de cohabitar i coexistir amb els membres de les societats, és a dir, de compartir unes esferes, però a l'hora saber viure ¡ deixar fer-ho. D'aquesta manera, cadascú té el seu propi procés d'educació, formació de consciencia ¡ recursos, existint doncs una heterogeneïtat social (la diversitat social rau en la diversitat individual). Cadascú té propis continguts de consciencia i formes de vida, és a dir, coneixements ¡ actuacions lliures compartits que acaben sotmetent-se als altres. A més, els individus es mouen per la curiositat, la motivació per aprendre coses noves, fet que facilita l'associació. Davant d'aquest fet poden donar comportaments altruistes, però per sobre d'aquests, s'intenten protegir els interessos personals associats (solidaritat interessada).

Tot ¡ així, per l'individu és prioritat satisfer les pròpies necessitats bàsiques ¡ interessos, ¡ protegir-los. Això pot desenrocar en la configuració d'un complex sistema de relacions entre individus que es mantenen simultàniament a la satisfacció individual de necessitats fisiològiques essencials. Tot ¡ així, es diu que la satisfacció de necessitats es dóna per aprenentatge cultural ja que l'individu té la capacitat i voluntat de renunciar a aquestes.

BLOC II

L’ACCIÓ SOCIAL, FUNCIONS I VALORS.

Que podem dir que és l’acció social? Interacció social, relació entre persones. (2 o més) WEBER: l’acció social necessita 3 o 4 paràmetres. Hem de ser més d’una persona, persona física presencial, connexió i coincidència en el codi comunicatiu. Construir una relació d’individus, la parella es la unitat més petita. Un bloc es una nova unitat, no es limita a 1+1. Microgrups, qualsevol grup per mínim que sigui, es relaciona amb altres grups. Per se respectat has de respectar les normes del fet social, si no és la guerra, es quan comencen els conflictes. Quan parlen de grups, la psicologia social distingeix entre grups de:

  • Pertinença: pertanyen a una parella, família, grups, barris, macrogrups, microgrups... Pertanyem a grups des de que comencem a existir.
  • Referència: obrim els ulls i veiem els referents i el que hi ha més enllà. Podem canvia la manera de fer i d’actuar, aspirem a arribar a canviar la nostra situació. Els grups de referencia poden ser positius o negatius. Quan tenim grup? Quan tenim activitat a fer amb una gent determinada. Constitució del grups mitjançant activitats que el lliguin. Les persones es troben perquè comparteixen visió de coses (cosmo-visió). Valors afegits d’un conjunt o d’un altre. Weber parla de l’acció i la situacions que ens porta. Inversió emotiva: passió, ve de paraula patiment. Carrega emotiva, passional, i de pertinença a grups. SR. PARETO: quan parla de l’acció social, d’entrada creu que es irracional i al·lèrgica ( fora total lògica). No ve portada per nocions de racionalitat, potser sí d’interès. De forma irracional cada actor es presenta al terreny de joc amb una actitud diferent. Trama social, sistemes de relacions (positives o negatives). Posició social ve heretada, transmesa. Manera de comportar-se dins els paràmetres en el que et trobes. L’estatus, la posició que es te, els rols de canvi decideixes si els actives o no els actives. Les col·lectivitats aglutinen diferents grups, sistemes de valor. Saber cap a on va nostra actuació, nocions de normalitat o de anormalitat. Que es un procés? Procés de socialització. Socialitzar-se, fer-se socis, fer-se amics, acostar diferencies, interaccionar... Enllaç de procés de socialització amb el nostre entorn. Som essers socials, les interaccions socials ens ajuden. Som essers gregaris, anàvem on va la massa per inèrcia. Seguim i assimilem pautes. Més enllà del model familiar, tenim agents socialitzadors externs. Amics, companys d’escola, parelles, cosins... La família es el nostre grup primari (biològic), la família també ens ajuda psíquicament, rebem recolzament. Capacitat d’entendre a utilitzar les paraules, llenguatge no escrit. Com interioritzem la consciència? Els valors socials i morals? Anem veien el model familiar, de la societat a al que pertanyem. Rebem informació, models, exemples. S’ha passat de les famílies extenses a les famílies nuclears. Satisfacció interpersonal, es un nivell diferent. L’associació arriba fins on arribin els interessos comuns. En el moment que les parelles s’associen lliurement, la societat vol reconèixer aquesta unió. Autors: PARSONS, SAROKIN.

No ocorre deliberadament, ni existeix consciència d’aquest procés. Es afavoreix i potencia mitjançant vincles afectius amb familiars, amics, companys... Del seu èxit depèn la formació integral de la persona i la seva correcta adaptació a l’entorn. Interferències o desajustos en el procés poden tenir conseqüències irreversibles.

2. SECUNDARIA: No és exclusiva de una etapa concreta de la vida. Es una socialització menys intensa, en realitat, suposa un reajust de les pautes i creences ja adquirides en la primera socialització. Assimilació de les normes i valors del nou entorn. Mecanismes: els mateixos que en la socialització primari, més la comunicació i la transmissió oral explicita. Pot donar-se de forma conscient i deliberada. Respon tant a les relacions afectives com a interessos d’altre tipus. És més fàcil si la primària ha sigut efectiva. 3. AGENTS DE SOCIALITZACIÓ: Tots aquells elements que intervenen activa i directament en el procés de socialització. Família, escola, grups d’iguals medis de comunicació. GRUPS, ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS SOCIALS Acceptem sistemes polítics, socials, religiosos, lleis, institucions... que potser no ens agraden per socialitzar-nos. Marc bàsica de socialització:

  • Família
  • Escola
  • Social-laboral Agent+medi+actors Socialització per edat, costums de les persones en una edat concreta. Paper dels mitjans de comunicació global en el medi i en els agents. La comunicació esta molt difosa i no esta dirigida a una població en concret, esta adreçada a tothom. ABENJALUM IBN KALELUM: els grans grups condicionants socials, perquè hi ha països amb les institucions tan solides i altres no? Medis de pertinença: ètnics, culturals, associats... cadascú segueix un sistema de pautes i normes diferents. MERTON: l’individu es per subsumir-se en el grup. Per auto identificar-nos cal trencar, diferenciar-nos del altres. Com configurem les nostres pautes de conformitat? Quan comencem a identificar-nos amb etiquetes, com a delinqüent, com a altres... Les institucions a Sociologia
  • Per alguns autors (DURKHEIM O PARSONS), la sociologia es la ciència que estudia les institucions.
  • Concepte de institució (PARSONS: fet social).
  • Comportaments o formes de pensar
  • Externs a les idees o comportaments dels individus.
  • Herència del passat (govern dels morts sobre els vius)
  • Conseqüència de la socialització entesa com a programació social unidireccional (d’alt i de fora de l’individu) Principals institucions:
  • ECONOMIQUES: regulen la producció i distribució de bens i serveis.
  • POLITIQUES: regulen l’accés i la distribució del poder.
  • RELIGIOSES: regulen les creences que orienten l’acció social.
  • FAMILIARS: regulen les pautes d’accés a la formació d’estructures familiars.
  • MILITARS: regulen l’administració de la violència.

DESIGUALTAT I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL: GENERE, EDAT I CLASSES SOCIALS

L’estratificació és una manera de parlar de la societat. Desigualtats, classes socials, els estrats socials caracteritzen els individus. Les desigualtats socials han estat presents constantment en totes les societats, i l’objectiu sempre ha sigut vèncer aquestes desigualtats. Si comparem diversos sistemes de societats, en diversos temps i geografies, sempre han hagut preocupacions per aquest tema. Cada societat s’organitza per sobreviure, cadascuna te els seus sistemes d’organització. La desigualtat:

  • És inherent, no hi ha cap societat que sigui igualitària. Totes les societats tenen desigualtats.
  • Les desigualtats no son naturals, son resultat de l’acció humana, construïdes socialment.
  • No és el mateix que la diferencia.
  • És causa i conseqüència de les desigualtats educatives. Estratificació social: és la divisió de la societat en estrat o grups. És la forma que té la societat, segons la divisió de grups. Tota la societat es regeix per un sistema de estratificació. Hi ha diferents criteris per diferenciar els sistema d’estratificació:
  • Moment i lloc històric
  • Nº estrats i composició
  • Possibilitats de mobilitat
  • Legitimació **La desigualtat entre ètnies:
  • Raça:** trets de base biològica, que diferencien uns individus d’uns altres. - Ètnia: trets culturals compartits. Quan diem que un grup és minoritari no es pel seu volum sinó per la distribució de recursos i de poder que te. **La desigualtat de gènere:
  • Gènere:** elements que la societat atribueix a les persones per ser mascle o femella. Diferencia de construcció psicològica, social i cultural. - Sexe: característiques biològiques. - Existeix una triple discriminació cap a la dona: o Àmbit domèstic o Àmbit laboral o Àmbit polític La desigualtat de gènere es produeix per dos eixos clau:
  • Sistema patriarcal: genera distribució desigual de poder i beneficis, divisió social i sexual del treball.
  • Socialització de gènere: aprenem a ser, fer i esta al mon segons el nostre sexe. Interioritzem rols i comportaments, estereotips, valoracions i jerarquies de gènere. Control social per complir rols esperats de gènere. Socialització diferencial en clau de gènere: HOMES: força, racionalitat, competitivitat, producció de mercaderies, absència de cura del altres, activitat laboral com eix del projecte de vida. DONES: emocions, sensibilitat, feblesa, cura dels altres com a obligació moral obligació de les tasques reproductives, doble presencia de les dones. Encara que el grup sigui una d eles unitats bàsiques d’estudi de la sociologia, es important no oblidar que aquesta es refereix, als individus. Aquests es mantenen en el grup, tenen relacions entre si i a més certa posició en ell. La posició social es la situació general que manté cada individu en el conjunt de la trama social. Te dos aspectes que són a cara i la creu del mateix fenomen. Per això és fàcil confondre’ls. ROL: la posició que ocupem en el mon ens obliga a comportar-nos i actua de una determinada forma. El rol social es el conjunt de conductes i deures propis de una determinada posició en la trama social. Una persona normalment té més d’un.
  • No s’ha de confondre amb els esdeveniments. Aquests són eleccions i poden formar part d’un canvi social o produir-lo.
  • No és una substitució de personal.
  • Els canvis d’equilibri no són canvis socials. Aquests són intercanvis en l’ordre quotidià de la vida social, però no tenen per què afectar a l’organització social. Els canvis que exigeix el funcionament de l’organització social ajuden a restablir l’equilibri, però no a modificar l’estructura.
  • Si afecta a una sola persona.
  • És fenomen col·lectiu, afecta a les condicions de vida o a l’univers mental. El canvi social es: fenomen col·lectiu. Afecta a les condicions de vida o a l’univers mental. Canvi d’estructura, es modifica l’organització social. S’han de poder indicar els elements que canvien i descriure aquestes modificacions. Identificable en el temps. S’ha de tenir un punt de referencia en el passat. No es recupera, es permanent i no pot ser efímer o superficial. Afecta al curs de la historia d’una societat. Espai, desplaçament. Cada espai es diferent i la manera com s’actua en aquest també. Cadascun correspon a un context i ens identifiquem amb el que vivim directament. Es necessari establir els sector en els que ens dona el canvi, com es dona (el curs que segueix), el ritme en que es produeix, con s’interpreta (anàlisi dels factors), quins agents l’impulsen, com preveure els futurs canvis.. S’enten com a canvi social la variació en les estructures socials (valors etics i culturals, normes, símbols...) degut a forces internes i externes que afecten tant a l’individu com a la societat. Els canvis poder ser perceptibles o no, ho son aquells que afecten a la rutina, però generalment els canvis no son perceptibles. Els canvis poden ser esperables, doncs s’entenen com un destí, con el fet d’anar resolent les situacions de cada moment. El canvi social es produeix a diferents ritme en cada individu i societat, i amb diferents conseqüències per cadascun. El canvi social està estigmatitzat. Hi ha una distribució desigual de recursos. Aquest es possible quan l’estatus socials estan obertis i si hi ha opció a la mobilitat social. Es refereix al canvi de funions segons el temps i l’espai. Revolucions: forçar l’evolució. Els canvis socials poder ser segons:
  • Món ecològic/biològic de les societats: explotació del medi, migracions. Quan social i econòmicament hi ha estabilitat, anima a la reproducció.
  • De situació: explícit o il·lícit, poder ser imposats pels grups socials, polítics, econòmics i religiosos que responen auna determinada necessitat. Es pot donar una lluita d’interesss contraposats i es poder discriminar un sector de la societat.
  • Rutinaris i inconscients: desviació de la tendència social superació de la rutina. Evolució i canvi son dos conceptes diferents. El canvi porta a l’evolucio. Cada societat motiva els seus canvis, en funció de la pressió i la necessitat son mes o menys ràpids i causen mes o menys evolució. Les societats canvien per raons internes i externes a nosaltres mateixos, modifiquen el seu comportament segons les forces de canvi que les empenyen. Cada societat esta composada per una gran pluralitat d’escenaris, de moments, d’individus, cadascuna té mes o menys ordenades les seves necessitats, esta subjecte a canvis propis i cadascuna organitza formes diferents d’actuar, en raó d’espai, temps i protagonistes, segons les necessitats Rocher apunta que el canvi social és un aspecte oblidat de la sociologia. Hi ha uns actors que fan que existeixi un canvi, la societat necessita estructures que s’alimenten de certs recursos. Els canvis en el dia a dia son poc perceptibles. La vida quotidiana depèn del temps, espai i protagonistes.
  • Dinàmiques: sistema d’evolució dels canvis, en funció de les nostres voluntats, ambicions, necessitats i valors... referint-se a l’estructura social i la vinculació entre classes socials, relacions de poder, ritme i direcció de canvi... ACCIÓ HISTORICA: activitat dels membres de la societat, tan pròpies com destinades a provocar, intensificar, frena o impedir transformacions de l’organització social. L’acció dels agents del canvi afecten al contingut i al ritme d’aquest.

Per distingir canvi social i acció historia es distingeix entre profetisme i previsió. Per no confondre els termes s’utilitza el profetisme. Casi tots els teòrics d’evolució han acabat en profetisme, han anunciat temps millors per el futur. L’explicació és que la majoria de les teories de l’evolució posseïen un caràcter acumulatiu, un cert progres de la humanitat, una millora en la vida humana. PROCES SOCIAL: seqüencia d’accions que constitueixen el canvi. El procés ens explica el desenvolupament del canvi. FACTORS, CONDICIONANTS I AGENTS DE CANVI FACTORS DE CANVI Element d’una situació concreta que produeixen un canvi. Els factors de canvi poden ser subjectius (ideologia) o objectius (condicions econòmiques, socials i polítiques).

  • Factors dominants: hi ha diversos tipus (medi físic, desenvolupament de la tecnologia...) però s’ha centrat en un problema, saber si s’ha de tenir més en compte les coses que les idees, les condicions materials que les espirituals, els factor estructurals que els culturals. Té una visió relativista, el canvi social és resultat de múltiples factors que operen simultàniament i es impossible ponderar els factors de manera absoluta i universal, ja que això suposa un problema d’investigació empírica i varia segons la situació.
  • Factors demogràfics: Durkheim li donava molta importància. El creixement demogràfic comporta divisió de treball, una millora de la civilització, noves necessitats, nous treballs...I per tant, la seva supervivència no es possible sense fer aquesta divisió. Aquest factor ha sigut criticat perquè s’opina que s’haurien d’afegir factors per complementar (econòmic, cultural...). Henri Janne, dos factors que s’han de tenir en compte per apreciar la influencia del demogràfic, els recursos del mediambient i les capacitats de millora tècnica, que poden resoldre les necessitats que sorgeixen en l’augment de la població. Balandier, afegeix al factor aspectes econòmics. David Riesman, el creixement de la població occidental ha seguit una cobra en forma de S, que té 3 fases, a cada fase li correspon un tipus de societat: o Estabilitat demogràfica, fase de potencial creixement, caracteritzada per la societat de subsistència. o Caràcter introdeterminant, la persona orienta la seva conducta seguint uns principis i uns objectius generals. o La societat accedeix a un consum de masses. Caràcter extradeterminat: actitud orientada pels diferents medis al s que pertany.
  • Factor tècnic: s’atribueix a la revolució tecnologia de la societat moderna. Transforma el mon rural, destrueix cultures tradicionals, els medis de comunicació han envaït les vides particulars. Un sistema de satèl·lits controlarà el planeta. Lewis: inspirat per GEDDES que va demostrar que la revolució industrial es desenvolupa en dos fases: paleotècnica i neotènica. Mumford: profunditza en les dues fases, i afegeix una tercera: eotècnica. També ha creat el concepte de COMPLEX TECNOLOGIC, que diu que cada període de la historia de la tecnologia correspon a un tipus de societat. Cada fase té els seus orígens i regions, i cadascun tendeix a utilitzar recursos i matèries primeres especials. El facto tècnic constitueix una variable clau de l’evolució de les societats, i de la historia, degut al seu marc global.
  • Factor econòmic: n’hi ha que destaquen el pes de la infraestructura econòmica en la historia de la humanitat. Aquest pes en les revolucions socials al llarg de la historia, es un tema que va preocupar a Marx i Engels, encara que després van centrar-se en l’anàlisi del capitalisme occidental, van plantejar la importància del factor econòmic.
  • Factor cultural: Weber analitza i intenta explicar l’origen del capitalisme i el seu desenvolupament. Lliga l’origen amb el pla cultural, i el situa en les idees calvinistes que tenen uns valors que fan possible l’expansió de les economies. Un moviment religiós te molta importància a l’Occident, però actualment no se sap si tindria molta importància.
  • Factor ideològic: té un paper molt important. La ideologia es un sistema d’idea i de jurídics amb una lògica interna. Es solen utilitzar per determinants grups socials per defensar una determinada acció històrica. En

3. Era eotecnica (occident, s.X s’estén fins final s.XVIII). Es prepara lentament la revolució industrial, va haver tres fets: utilització tècnica d’aigua i vent, animals que substitueixen als esclaus i intervenció de l’impremta, el rellotge. Economia continua sent agrària, però apareix capitalisme comercial. A les ciutats hi ha un progres de la industria, construcció de les primeres unions obreres i aparició del proletariat urbà. Regim polític feudal. Dins de l’àrea del coneixement, la teologia substitueix la filosofia, apareixen primer progressos en ciència. Poder eclesiàstic fort i actiu. Moviments monàstics importants des del punt de vista cultura i econòmic. 4. Era paleotècnica: era de la revolució industrial. Aparicio del carbó i ferro, descobriment de l’energia generada amb vapor, ferro substitueix a la fusta, capitalisme industrial dona lloc a les maquines industrials. Hi ha concentració de treballadors i d’una massa proletària en els centre urbans, neix el sindicalisme. Estructura econòmica predominant és el sector secundari. El poder polític passa a mans de la burgesia, gracies a al democràcia parlamentaria. El coneixement científic creix, sobretot en la química i la mecànica. 5. Era neotècnica: noves fonts d’energia com l’electricitat, petroli, gas... Que provoquen una proliferació i automatització de la maquina. La química revoluciona els materials base a partir de la creació sintètica de nous productes. El capitalisme industrial dona lloc al capitalisme financer. La intervenció de l’Estat priva sobre laissez faire (deixa fer) del liberalisme. El sindicalisme desborda els límits de la classe obrera. El sector terciari creix molt ràpidament. Hi ha dos tipus d’estructura política: les democràcies occidentals i la democràcia popular de partit únic. Un clima socialitzant envaeix les estructures polítiques, econòmiques i socials. Hi ha un retrocés de la ideologia, la societat de producció es converteix en societat de consum. LES NOCIONS DE L’EVOLUCIÓ, CANVI I PROCES SOCIAL Es pot definir el canvi social com les transformacions de les condicions de vida dels grups humans, de la seva estructura i del seu sistema de valors. Quan s’analitza un procés de canvi social es precís respondre a certes preguntes:

  • Que és lo que canvia, com, el seu ritme de canvi, la direcció en la que es produeix i quins son els factors objectius i subjectius del canvi. Així, prenent com exemple el canvi en les famílies des de els temps primitius fins a actuals, des de la família extensa a la família nuclear, podem observar el diferent ritme en el temps antic, més lent, i en els moderns més ràpid, sobretot des de la revolució industrial, es va implicar en la introducció de les dones al mon laboral i que aquesta decreix, de manera corresponent al numero de fills. També va contribuir en el desplaçament geogràfic y l’emigració. FACTORS, CONDICIONANTS I AGENTS DE CANVI En els dos últims segles, períodes que s’han donat a dir que la modernitat s’ha produït amb una gran acceleració i en la velocitat del canvi social. L’anàlisi d’aquest fenomen es molt complex, però poden indicar-se tres factors implicats en aquest fet:
  1. Les influencies econòmiques en el nivell econòmic, la influencia més significativa es l’efecte del capitalisme industrial, perquè aquest implica l’expansió constant, de la producció i la sempre creixem acumulació de riquesa. El desenvolupament capitalista promou la revisió constant de la tecnologia de la producció, en la qual, la ciència s’aplica de forma progressiva. El desenvolupament de la industria moderna va acabar amb el caràcter local de la producció tradicional, integrant als productors i els consumidors en una divisió de treball que ha arribar a ser verdaderament mundial pel seu impacte en l’actualitat. El desenvolupament del capitalisme industrial va alterar les maneres de viure de la gent, incrementat la vida en les ciutats como consequencia del èxode rural.
  2. Les influencies polítiques. La lluita entre les nacions per l’expansió del seu poder, l’increment de la seva riquesa, i el triomf militar d’unes sobre altres, ha sigut una de les causes mes importants del canvi durant els dos tres sigles anteriors. Les dues guerres mundials son un bon exemple de la devastació del països, de la seva reconstrucció, de canvis institucionals, de l’ampliació de les noves tecnologies de guerra i de canvis interns i externs en l’economia i la política.
  1. Les influencies culturals també han sigut molt importants en els processos de canvi de la societat moderna, el desenvolupament de la ciència i la secularització del pensament han constituït factors decisiu e innovadors en el canvi de la mentalitat moderna. Ja no suposa como en el passat, que la costum, la tradició o la autoritat son fonts segures del coneixement. Pel contrari, es dirigeix a un fundament nacional, a base de proves i experiments que demostren les afirmacions. El contingut de les idees i valors van canviant considerablement. Els ideals de millora persona, de llibertat, igualtat i participació democràtica son idees vitals desenvolupades en els dos últims segles i les mateixes i valors han mobilitzar els processos del canvi polític i social, promovent fins hi tot revolucions transcendentals. (Revolució francesa). Encara que aquestes idees i els valors s’han desenvolupat inicialment en l’occident, han arribar a tenir una gran importància en la seva acceptació i la seva ampliació, promovent el canvi socio-politic en la majoria de les regions del món. DE LA SOCIETAT TRADICIONAL A LA SOCIETAT TECNOLOGICA Si bé la societat tradicional es l’organització conservadora, basada en creences religioses o valors tradicionals, generalment amb un sentit patrimonial, organització inexistent o incipient, amb fortes tensions entre el poder. La tecnologia ha impactat molt en la societat al llarg del temps de manera positiva i negativa. Gràcies a la tecnologia, l’home ha arribat controlar a les altres especies animals, transportar-se de maneres més rapides, produir l’aliment suficient per tota la humanitat, transmetre informació eficaçment, curar algunes malalties però també ha afectat a l seu mediambient. L’estructura econòmica de la societat tradicional es simple perquè per satisfer les seves necessitats, els membres d’aquesta societat utilitzen directament els bens que li proporciona la naturalesa, només transformant-los. Economia de subsistència: la tecnologia arcaica i una divisió elemental nomes pot portar a una productivitat molt escassa del treball humà.