BLOC I
LES CIÈNCIES SOCIALS I LA SOCIOLOGIA: DEFINICIÓ I OBJECTE D’ESTUDI
Disciplina científica que estudia els sistemes de relacions socials i els processos de la vida quotidiana, així com el
desenvolupament, l’estructura, la interacció i el comportament resultant. Cada àmbit quotidià i context social és
estudiat, per tant, és un recull dels sistemes de necessitats dels éssers humans i l’entramat de relacions que se’n
deriven (organització dels grups socials, dinàmica i canvis dels mateixos, relacions internes i externes…). No interessa
el resultat final, sinó els processos que es donen per tal de predir els canvis i evolucions de la societat i poder realitzar
intervencions sobre aquesta.
La sociologia neix quan hi ha dos éssers en relació.
“La sociologia intenta conèixer qualsevol àmbit de la realitat social” Rocher
L’existència de diferents tipus de relacions comporta que s’estudiïn els comportaments dels grups en qualsevol àmbit
i, per tant, hi hagi varis tipus de sociologia: econòmica, política, mediambiental....
Pretén objectivar els caràcters subjectius per tal de convertir-los en objecte d’anàlisi, es preocupa per la diversitat
d’identitats col·lectives (com convivim, que volem com a essers col·lectius...). Això ho fa a partir de tècniques i
metodologies com l’ús d’enquestes estadístiques...
Tots actuem segons les coordenades de temps i espai: aquestes variables condicionen les necessitats reals dels
individus i son condicionants de la llibertat d’acció. Els òrgans sociològics ( conformen el principal cercle dels individus
i son estudiats per la sociologia) són:
- INDIVIDUAL: hi ha espais íntims i es dona una gestió individual del temps lliure.
- FAMILIAR: creats pel mon de la parella. És un factor important d’ensinistrament.
- ESCOLA: aprenentatge i creativitat durant el temps d’oci. Procés de llibertat.
- ENTORN: lloc on vivim.
La sociologia és d’un intent de conèixer la societat en profunditat. Les fonts del coneixement son:
- INTUÏCIÓ: fruit de la fantasia i la imaginació. Conformació d’hipòtesis. Prové de l0experiencia i deriva del propi
subjecte.
- AUTORITAT: informació provinent d’un individu de prestigi, tot i així no és dogmàtic, sinó que es pot rebatre i
qüestionar. La primera autoritat la suposen els pares.
- TRADICIÓ: manera de fer, dir i pensar igual des de fa cert temps. És un llegat de saber. Inculca contextos i
èxits del passat. Darrere del seguiment de tradicions hi ha la por, la ignorància, els prejudicis... cadascú ha de
resoldre el seu propi sistema de necessitats, que es diferent en tots els individus, per tant, la tradició no es
vàlida.
- SENTIT COMÚ: allò que inicialment tothom considera cert. És la base del coneixement conjunt i son patrons
normalitzats a comportaments estereotipats. No s’ha de donar res per sabut, sinó que s’ha de comprovar i
contrastar, exigir una prova de veracitat.
Hi ha 3 graus de coneixement:
- VULGAR: relacionat amb la imitació i el sentit comú. És ordinari, desordenat no te pauta reflexiva ni sistemàtica.
És una manera instintiva de resoldre una situació.
- SIMPLE: es comença a comprovar i verificar, però no hi ha un procediment específic. L’experiència suposa un
element per prendre decisions.
- CIENTÍFIC: sistematitzar, es superen les opinions personals. Té en compte la diversitat dels processos i
fenòmens.
DUVERGER: els fenòmens socials tenen certes característiques que els fan objecte d’estudi de la sociologia. Al sentir-
nos vinculats a un grup, ens deixem portar per aquest, fent que es donin processos compartits. Això es pot donar per
la pressió de l’entorn o per decisió individual. Pot existir una relació individu-grup (aquest porta les pròpies necessitats)
o grup-individu ( aquest les delega al col·lectiu).
Organicisme: la societat és un híper-organisme. L’individu esta subjecte al grup ( si un falla, hi ha un altre per substituir-
lo), però aquest es un esser de lliberta i això no es pot delegar a cap altre subjecte.
Ontologisme: els essers humans no han de dependre de ningú.
