¡Descarga Procesos psicosociales: El proceso de atribución social y individual y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
BLOC I. Aspectes individuals de la conducta social humana
• EL PROCÉS DE COGNICIÓ I PERCEPCIÓ SOCIAL
PROCESSOS PSICOSOCIALS: EL COMPORTAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL
El individu desenvolupa unes funcions que fa que interpreti el seu voltant d'una manera particular.
Processos que fan possible aquesta interpretació:
La percepció d'objectes i persones : La percepció dels objectes no hi ha errors normalment, però la percepció dels humans pot ser enganyosa. La percepció es té a través d'uns estímuls, els més importants.
Quan la informació és processada, apareix el mecanisme de la atribució : Mecanisme pel qual expliquem la nostra conducta i la dels altres. Afavoreix a un mateix, es busquen justificacions de per què fem les coses o ens comportem d'una manera determinada.
Una barreja dels dos anteriors: els estereotips : Són maneres pautades socialment de percebre, explicar i interpretar la realitat que ens envolta, el comportament de altres individus. Es formen a nivell individual, però defineixen característiques que formen part d'un grup social.
Després de l'estereotip ve el prejudici i després la discriminació.
La última fase, les actituds : Judici, valoració prèvia que es fa davant una determinada situació. És molt important perquè si conec les actituds, sabem com actuarà l'individu ja que nosaltres actuem segons les nostres actituds.
PROCÉS DE PERCEPCIÓ SOCIAL I DE PERCEPCIÓ DE PERSONES
Percepció: Tria i interpretació de la informació que ens arriba del exterior. És el mecanisme que ens posa en contacte amb la realitat.
El mecanisme bàsic per explicar la percepció és la sensació : vivència senzilla derivada de la estimulació d'un òrgan sensorial.
L'escola de la Gestalt va ser la important. Va estudiar la importància de la percepció de l'individu de la realitat i que condiciona la conducta de la persona. Volien veure les lleis comuns per tots.
P. ex : la llei de la proximitat o la de continuïtat
Tot això en la percepció social és igual. Es perceben una sèrie d'estímuls d'una persona que fa que es formi la percepció d'aquesta persona.
La percepció de la situació (conjunt d'estímuls) també condicionen la conducta.
La percepció social i de persones és el procés de percepció de les relacions entre individus i la percepció de la influència que tenen det. estímuls de l'entorn en aquesta interacció.
Els estudis de percepció social es poden generalitzar amb la general.
Però la percepció d'objectes i de persones és diferent. Els objectes poden tenir una sèrie d'errors a l'hora de percebre'ls.
La percepció de persones és més complexa que la d'estímuls físics perquè es fan servir més estímuls. Necessitem una informació prèvia.
Quan percebem un objecte físic amb els seus estímuls no enganyen, però la cara d'una persona ens pot enganyar.
El resultat final del procés de percepció social és la formació d'impressions: imatge perceptual que tenim d'un individu una vegada analitzats tots els estímuls que s'han tingut d'ell. Pot ser bona o mala impressió. I segons sigui bona o dolenta, tindrem una conducta o una altra davant la persona.
TEORIES IMPLÍCITES DE LA PERSONALITAT (TIP)
Són mecanismes que fem servir per percebre de manera automàtica determinades característiques (trets de personalitat) de les persones. Assignem determinades característiques a trets de personalitat.
P.ex: ens presenten una persona i ens diuen que estudia belles arts. Podem imaginar que aquesta persona és imaginària, sensible, etc. Tendim a fer servir característiques d'un subjecte amb els seus trets, així formem la nostra impressió sobre aquesta persona.
Com es mesuren els trets que extrèiem dels subjectes?
- Fem un llistat d'adjectius
- Escrivim tots els trets que relacionem amb aquests adjectius
gitano: ..........., .........., .........., ...
pagès: ..........., .........., .........., ...
Com s'associen els trets?
Per una qüestió de categories entre bo i dolent. Les categories són àmplies i canviants. Les teories implícites de la personalitat es dóna mitjançant l'aprenentatge. Aquestes sorgeixen quan extrèiem informació d'una persona.
P. ex: Pensar que una persona és pija donat per la manera de comportar−se, parlar,...
Quins són els 1ers. treballs sobre la percepció?
Treballs que es basen en la codificació i descodificació. Hi ha dos maneres d'organitzar la informació:
A partir de l'acumulació o suma de la informació. La impressió d'una persona donada per un cúmul d'informació.
Model del promig: Per percebre una persona sumem la informació positiva i li restem la negativa i ens formem finalment una impressió.
També podem trobar el model de la mitja ponderada: donem un pes a la informació positiva i la negativa.
P. ex: el professor prepara bé la classe, però és un borde! és un bon professor
subjecte està abocat en aquesta conducta), motivació (ganes de fer la conducta) i situació (fins a quin lloc s'atribueix la conducta).
P.ex: Alumne suspèn l'examen. Estava poc motivat i havia estudiat poc (responsabilitat baixa). A partir dels companys, atribueixo (situació). Diu que és un desastre.
Una persona suspèn. Havia estudiat (R alta), li agradava l'assignatura (M alta) i hi havia molta gent. Atribuirà el seu suspès a efectes externs.
Situació amb molta gent! control baix
Situació amb poca gent! control alt
L'atribució dependrà en gran part de la situació o context, el més important per Heider.
- Teoria de les inferències corresponents (TIC) per Jones i Davis
Inferim característiques personals a partir d'una conducta observada. Intencionalitat. L'element fundamental per Davis és la intencionalitat. Mirem les conseqüències de la situació per nosaltres. Si la conducta pot aportar avantatges, no ens preguntem el per què i ens atribuirem la conducta com a responsables si ens afavoreix.
P. ex: si suspèn i la gran part de la classe també, no ens preguntem per què. En canvi, si ets l'únic que has suspès, llavors et preguntaràs què ha passat.
Si la conducta ens porta desavantatges, ens preguntem el nivell d'inferències i de la intencionalitat.
Situació negativa! més inferència
Situació positiva! menys inferència
- intencionalitat! moltes més inferències
La teoria de les inferències respecte a la atribució ha de buscar un mètode de búsqueda; les emocions, intentant superar les atribucions i prenem decisió de la justificació o no, de la conducta.
P. ex: l'emoció recolza l'apego (la teva conducta per casualitat! un que aprova + que un altre.
Problemes que planteja aquesta teoria
Quan el subjecte fa det. conducta que pot tenir efectes positius o negatius per a ell o els altres, la teoria no va bé perquè s'ha de buscar un mecanisme de búsqueda diferent fins ara. I sempre anem a les nostres emocions buscant la manca d'intencionalitat.
- Els esquemes causals (EC) per Kelley (examen)
L'atribució es desenvolupa seguint uns esquemes que ens diuen quin procés d'atribució és millor.
Per ell, nosaltres utilitzem tres models d' EC:
1er. Model de la Covariança
Quan nosaltres utilitzem el mecanisme d'atribució, tenim en compte:
- el consens: grau de que totes les persones actuen igual que jo en aquesta situació.
- distintivitat: Fins a quin punt el que observem és raro o no.
- consistència: Fins a quin punt, la resposta que observem o realitzem e repeteix en altres situacions.
Després d'aquests 3 passos, elaborem la conclusió.
2on. Model de lloc d'ubicació del consens
En tots els treballs empírics hi ha un element que permet fer esquemes, explicacions diferents: la ubicació del consens
Vol simplificar molt el primer model dient que en det. situacions, l'element distintiu a l'hora de elaborar esquemes explicatius és el lloc d'ubicació.
Es busquen els esquemes més habituals entre tots.
P. ex: Si la meva conducta coincideix amb la dels altres! atribució. No potenciaré, ni m'interessarà tenir esquemes singulars.
3er. Esquemes causals
Són el resultat final de tot el seu treball dels models anteriors. Són mecanismes convertits per tots els individus que s'utilitzen per ...
Són les regles finals habituals que resulten d'atribuir causa−efecte
−Esquemes de causes suficients múltiples (CSM)
−Esquemes de causes necessàries múltiples (CNM)
Tracten d'explicar l'efecte d'una conducta a partir de diferents causes que es produeixen en el moment de la producció d'aquesta conducta.
Amb la particularitat que cada una d'aquestes és suficient per produir el mateix efecte.
P.ex: − no he estudiat
- el profe no en sap efecte = suspès
- examen difícil
- molta teoria
Causes necessàries múltiples: Quan atribuïm (expliquem) una conducta a partir de la relació entre causes.
P. ex: − accident−hospital
- no he estudiat efecte = suspès
- ... No es pot saber si sense accident hagués suspès
En els mecanismes d'atribució, també s'han observat els errors atribucionals, es a dir, les equivocacions basats per l'extracció d'informació o bé basats per l'ús d'esquemes causals inadequats.
Tipus d'errors:
Personalisme vicari: Es desenvolupa quan tenim una tendència a creure que els membres dels altres grups sempre actuen d'una forma intencionada contra nosaltres pel fet de pertànyer a det. grup.
P.ex: la discriminació. Alguns individus creuen que tots els altres van en contra d'ell.
Es produeix, moltes vegades, de forma automàtica quan estem en un grup. Moltes vegades són visions falses de la realitat.
Una altra manera automàtica de donar sentit a la realitat són els aurístics.
Els AURISTICS tenen un model que permet extreure informació i organitza d'una manera automàtica.
S'extreu informació per formar−nos una idea de la realitat que ens envolta. Com a model és una regla cognitiva. Això vol dir que està basada en l'aprenentatge que cada un fa de diferents models i la creació de nous models que fem tots nosaltres.
Tenen una finalitat clara: no haver de fer servir mecanismes més complexes per analitzar situacions.
Ens permet donar una resposta ràpida encara que no sigui la correcta, però no importa.
P.ex: 10 notes, 2 dolentes, 8 bones. En general ha anat bé i ja està. No cal buscar què he fet malament o bé en cada examen i què en té la culpa.
Tipus d'aurístics:
De representativitat: es basen en l'informació que crèiem que és la més freqüent, encara que no ho sigui, però que ja ens va bé.
De disponibilitat: es basen en que det. fenòmens apareixin simultàniament. No interessa el més representatiu sinó els que apareixen junts.
P. ex: quan tots fan malament una pràctica
De simulació: son els que es fixen en situacions que són idèntiques d'alguna cosa que ens pot passar, premonitòries.
P.ex: el profe no porta carpeta, potser no farem classe
Supersticions
Si no funciona no passa res
D'anclatge o ajust: és el que permet recolzar−nos en la realitat, i a partir d'aquí fer processos d'ordre superior d'informació.
P.ex: avui porta transparències, la classe serà més entretinguda
Models que s'han desenvolupat per explicar els aurístics
- El propi funcionament de l'aurístic justifica la funcionalitat del mateix.
Ens permet i establir categories, explicar conductes o actituds.
La funcionalitat de l'aurístic es basa en el fet de realitzar inferències causals. Extreure informació que es relacioni amb det. efecte, relacionar (causa−efecte).
L'aurístic té una funció estructural i d'equilibri. L'aurístic evita una excessiva dispersió entre els raonaments dels subjectes, referint−se a aspectes d'actituds, gustos i preferències. Evita conflictes entre tots els raonaments que ens envolta.
P.ex: el profe és simpàtic, explica bé però no m'acaba de caure bé. He de trobar una explicació pq m'acabi caient bé.
3. ELS ESTEREOTIPS I PREJUDICIS
Després de l'atribució i l'aurístic, sorgeixen una sèrie de processos que demanen accedir a la memòria, al pensament i.
ESTEREOTIP
Parlem d'un pensament inferior o forma inferior de pensament que fem servir per defensar−nos de manera indiv. davant de situacions o individus que suposem que ens amenacen.
Mai es basa en processos d'inferència entesa com a procés d'informació.
P.ex: el profes universitaris són durs i inaccessibles.
Funcionalitat: permeten que en una situació nova o que no controlem puguem sortir millor.
Els raonaments no tenen pq tenir contrast amb la realitat. Tenen unes caract. estructurals:
- Són rígids: es basen en 2 o 3 arguments Fan servir elements que reforcen la rigidesa: etnocentrisme. Amb la valoració del grup ètnic al qual es pertany.
- Solen ser compartits per det. individus d'un mateix grup.
- Moltes vegades són els que ens fan comportar−nos d'una manera o una altra.
Es van estudiar els estereotips ètnics i biaixos atribucionals. Error en pensar que els estereotips només eren ètnics. Tajfel va trencar, als 80, aquest pensament.
Elements fonamentals a l'hora de generar un estereotip:
- Consens: com més consens entre els que elaboraven els estereotips...................
- Contrast: quan l'estereotip s'ha consensuat, després s'ha de provar
La excepcionalitat pot trencar els estereotips elaborats pels cànons.
PREJUDICI
És un segon nivell de pensament referit a la situació i els individus que ens envolten.
Es basa en la càrrega afectiva que afegim en aquesta forma de pensament simple, senzill o bàsic.
Si l'estereotip es basa en aspectes físics objectibables, els prejudicis es basen en la càrrega afectiva que jo poso en aquest pensament.
estrangers masclistes estrangers
religiosos religiosos
bruts... bruts
- Escala diferencial semàntica : buscar, si es pot, adjectius bipolars
P.ex: masclistes..............................feministes
Proves estadístiques que permeten relacionar puntuacions mitjanes. Els que donen puntuacions més altes tindran més tendència al racisme. Si és al revés, tindran una visió massa bona de certes persones.
• LES ACTITUDS: FUNCIONS I ESTRATÈGIES DE CANVI
ACTITUDS: Predisposició a actuar davant d'una situació, d'una manera determinada que té cada individu.
Alguns autors diuen que l'important és la valoració que cada un fa d'una situació i en conseqüència, com actua.
Les actituds són el concepte clau per poder fer el pronòstic de la conducta humana.
La nostra conducta sempre serà coherent amb el conjunt de les nostres actituds.
P. ex : Si tenim rebuig per uns individus, intentarem evitar−los.
Les actituds tenen 3 components (així s'explica on estan):
- Component cognitiu: Tots els aspectes racionals, lògics (idees, pensaments o estereotips) Component emocional o afectiu: Càrrega emocional que fa que els individus evoquin emocions darrera una actitud.
- Component conductual: Tota actitud es manifesta en conducta
FUNCIONS DE LES ACTITUDS
- Adaptació: A partir de les nostres actituds ens adaptem al medi. Ens intentem adaptar per no ser diferents. Defensa del JO o estima personal: Ens permetem abocar fora els trets que considerem inacceptables per nosaltres. Així aconseguim que els altres es formin quina és la nostra imatge.
Expressar valors: Ens ajuden a donar valor als nostres valors. Moltes vegades confonem la estructura actitudinal, la forma d'actuar amb l'estructura de valors. Les actituds dels subjectes expliquen els valors que es tenen.
- De coneixement: Per mitjà de les actituds donem sentit al que ens passa.
Com es desenvolupen les actituds?
En base a 3 models:
Model de Heider: Proposa que entre les actituds d'un subjecte, la realitat i situació on es troba, hi ha un equilibri.
Sempre contrastem les nostres actituds amb altres individus i busquem que tinguin actituds complementaries a les nostres. Si es produeix un desequilibri, quan l'altre no està d'acord, fem un procés de canvi per trobar l'equilibri.
- Model de resistència de Osgood: Les actituds s'organitzen amb aspectes de resistència.
Hi ha unes actituds més resistents i per tant més difícil de canviar i altres més fàcils.
El canvi d'actituds més consolidades per ell són les que han pogut ser contrastades en forma de conducta. Les que no són contrastades es poden canviar més fàcilment.
Les actituds que es generen per estereotips, si no hi ha experiència, acaben caient.
Osgood deia que per canviar les actituds, primer s'havien de dividir entre actituds contrastades i no contrastades.
Model de dissonància cognitiva de Festinger: L'organització de les actituds es desenvolupa a partir d'elements dissonants, que són els que desestabilitzen el component lògic de les actituds.
A partir dels 3 models es van desenvolupar els sistemes de mesura. Les escales de mesura són:
- Escala de Thurstone : S'utilitzen criteris (acord− desacord) Escala de Likert! la més habitual : Es presenta un enunciat, la valoració és numèrica marcant el grau d'acord− desacord (1−7)
Aquest és el millor pq és capaç de fer una valoració de la seva actitud amb un número.
- L'escalograma de Guttman : Tb fa servir números, però elimina els números centrals. El diferencial semàntic d'Osgood: És diferent. Fa servir adjectius bipolars referent a det. col·lectiu i un número de punts entre mig.
Se li presenta una sèrie d'ítems a l'individu i ell ha de posicionar−se davant d'ells.
Hi ha diferents jutges.
Les diferencies entre les escales és la presentació de la resposta.
MODELS COMBINATORIS DELS CANVIS
Intenten millorar els models anteriors.
En arribar a informació des de l'observació directa a partir del contacte directe també des dels processos d'inferència i també a partir d'altres individus. Tendim a creure'ns d'una manera molt ingènua, la informació que ens arriba d'altres individus i tenim tendència a aceptar com a certs els missatges externs que ens inspiren confiança emissors amb credibilitat.
Elaborem una combinació de la informació per observació, inferències i per altres.
La podem fer seguint dos models o esquemes:
Model d'acció raonada: la combinació es fa en base a un judici probabilístic que dóna com a resultat una intenció conductual, una probabilitat d'actuar.
Actituds que entren en joc:
− les actituds personals, la avaluació positiva o negativa per desenvolupar determinada acció de manera
A partir de l'estructura actitudinal dels subjectes ens podem acostar a les conductes habituals: les que es fan de forma repetida i que es fan servir per prendre decisions i per desenvolupar conductes inapropiades. Podem distingir dels hàbits saludables i dels no saludables.
Relació entre presentació d'un mateix, conducta i actituds. Tendíem a presentar conductes coherents amb les nostres actituds i amb la manera que tenim de representar−nos a nosaltres mateixos.
Estem avaluant el grau de percepció correcte de coherència entre el que creu i el que fa cada individu.
CANVI D'ACTITUD
És un posicionament que fem davant una situació que ens porta a una configuració nova de l'estructura actitudinal.
Esquema del canvi d'actituds
Actituds inicials Noves actituds
Informació/conductes
Nosaltres canviem contínuament d'actituds però no sempre podem predir els esdeveniments i es reben noves informacions. Per passar a noves actituds hi ha diferents processos o tècniques (3):
1ª. Tècnica del peu a la porta: manipula el procés que es dóna entre actitud i conducta. Sempre posa en relació el que jo faig amb la meva actitud.
Tracta de demanar un petit canvi en la conducta del subjecte.
2ª. Tècnica de la bota baixa: demana a l'individu un petit canvi de conducta i demanar−li alguna cosa a canvi.
Aconsegueix que un individu faci una conducta. Es relaciona conducta i reforç
P. ex: comercial. Fem un sorteig, m'omple el qüestionari
A la segona situació que se li presenta, se li demana una mica més d'esforç
3ª. Tècnica del rentat del cervell: fonamenta el canvi d'actitud en el procés de verbalització d'una actitud. Amb la conducta verbal. Es tracta de aconseguir que l'individu canviï d'actitud.
Són importants les actituds poc consolidades (dissonants), les que volem que es verbalitzin.
Canvi a través de verbalització en un context d'aïllament.
PERSUACIÓ
Combina els aspectes de relació d'actitud i conducta amb el procés d'informació.
Element important: tot emissor té:
- habilitats comunicatives
- coneixements
- sistema social
- cultura
- actituds
Per persuadir, primer he d'avaluar les meves característiques actitudinals i des del destinatari (receptor).
Amb aquest estudi inicial puc adaptar el missatge:
- estructura
- elements
- continguts
- tractament
- codi
i el canal:
- vista (impacte)
- escolta
- gest
- somriure
Vol canviar actituds a través del procés d'informació però d'una manera raonada
E M
R C
Emissor: codifica, interpreta, descodifica un msg i l'envia al Receptor que fa el mateix i torna el msg al emissor.
UNIVERSITAT DE YALE (Pretty i Cacioppo)
Va veure que on hi havia el principal procés de persuasió era en el procés configuracional.
Un altre model, ja no integra la resposta cognitiva sinó la elaboració de la resposta. Per això es va dir que la informació té dos vies alternatives:
via central o ruta central: implica una activitat cognitiva forta per part del receptor: una via perifèrica que implica un anàlisi molt superficial dels continguts lògics del msg i es fa servir més sovint.
Element central que ens fa triar és l' element motivacional : els objectius del subjecte fan que davant determinats msg
Central: − valoració crítica del msg
- hi ha una posada en comú amb elements previs
- codificació del msg
Perifèrica: − no hi ha valoració crítica
