t. 1 - LA COMPOSICIÓ DELS ESSERS

Els essers vius són essers necessàriament complexos ja que necessiten interactuar amb moltes

molècules externes diferents i regular el seu funcionament

Metabolisme: conjunt de reaccions químiques produïdes a l’interior d’una cèl·lula.

Són essers cel·lulars tots constituïts per una o més cèl·lules; unicel·lulars o pluricel·lulars.

Tots els essers vius duen a terme tres funcions vitals:

• Nutrició: capacitat de captar matèria de l’exterior i utilitzar-la.

• Relació: capacitat per captar estímuls de l’exterior i emetre-hi respostes adequades.

•

Reproducció: capacitat de generar nous individus.

•NIVELL D’ORGANITZACIÓ

• Subatòmic: les partícules més petites, que forment l’àtom (protons, neutrons...)

• Atòmic: part més petita d’un element

• Molecular: format per molècules, la força que les uneix son els enllaços químics i les que

formen i les que formen els essers vius són biomolècules

• Macromolècules: unió de moltes molècules orgàniques petites: polímers, monòmers

• Complexos supramol·leculars: resultat de la unió de moltes molècules: glucosa

• Orgànuls cel·lulars: unió de complexos supramol·lculars: orgànuls cel·lulars.

• Nivell cel·lular: cèl·lula: membrana, citoplasma, orgànuls, ADN...

• Procariotes: no tenen nucli diferenciat

• Eucariotes: tenen nucli diferenciat: colònies cel·lulars

• Nivell pluricel·lular: + d’una cèl·lula

• Tal·lus: estructura pluricel·lular on totes les cèl·lules son iguals, equipotents.

• Teixits: cèl·lules molt semblants, especialitzades per fer una mateixa funció

• Òrgans: estructures constituïdes per diversos teixits, funció conjunta

• Aparells: òrgans molt diferents = funció comú = aparell digestiu

•

Sistemes: òrgans similars = funcions molt diferents = sistema muscular

•ENLLAÇ QUÍMIC (Unió entre àtoms molècules o ions)

• Enllaç iònic

• Quan un àtom capta electrons d’un altre

• Anió: quan en guanya

• Catió: quan en perd

• Àtoms que tenen tendència a tenir 8 electrons al últim orbital

• Independent: és la que l’investigador modifica per tal de veure si influeixen en el resultat

• Dependent: és la que es modifica a causa de l’anterior

• Control: la que segueix el cicle sense que l’investigador hi influeixi modificant-la

Població: conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i en un mateix temps.

Ecosistema: conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen interrelacionades (biocinesi) i que

s’interrelacionen amb condicions fisicoquímiques del lloc on viuen (biòtop).

Biosfera: conjunt d’ecosistemes de la terra

Element químic: substància que no es pot descompondre en d’altres mitjançant reaccions químiques ja

que està constituïda per una sol tipus d’àtom.

Molècula: unió de dos àtoms: molècules homogènies = del mateix tipus / molècules heterogènies =

diferents elements

Substància composta: formada per 2 o + elements.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Composició dels èssers vius y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

t. 1 - LA COMPOSICIÓ DELS ESSERS

Els essers vius són essers necessàriament complexos ja que necessiten interactuar amb moltes molècules externes diferents i regular el seu funcionament Metabolisme : conjunt de reaccions químiques produïdes a l’interior d’una cèl·lula. Són essers cel·lulars tots constituïts per una o més cèl·lules; unicel·lulars o pluricel·lulars. Tots els essers vius duen a terme tres funcions vitals:

Nutrició: capacitat de captar matèria de l’exterior i utilitzar-la.
Relació: capacitat per captar estímuls de l’exterior i emetre-hi respostes adequades.

Reproducció: capacitat de generar nous individus.

NIVELL D’ORGANITZACIÓ
Subatòmic: les partícules més petites, que forment l’àtom (protons, neutrons...)
Atòmic: part més petita d’un element
Molecular: format per molècules, la força que les uneix son els enllaços químics i les que formen i les que formen els essers vius són biomolècules
Macromolècules: unió de moltes molècules orgàniques petites: polímers, monòmers
Complexos supramol·leculars: resultat de la unió de moltes molècules: glucosa
Orgànuls cel·lulars: unió de complexos supramol·lculars: orgànuls cel·lulars.
Nivell cel·lular: cèl·lula: membrana, citoplasma, orgànuls, ADN...
Procariotes: no tenen nucli diferenciat
Eucariotes: tenen nucli diferenciat: colònies cel·lulars
Nivell pluricel·lular: + d’una cèl·lula
Tal·lus: estructura pluricel·lular on totes les cèl·lules son iguals, equipotents.
Teixits: cèl·lules molt semblants, especialitzades per fer una mateixa funció
Òrgans: estructures constituïdes per diversos teixits, funció conjunta
Aparells: òrgans molt diferents = funció comú = aparell digestiu

Sistemes: òrgans similars = funcions molt diferents = sistema muscular

ENLLAÇ QUÍMIC (Unió entre àtoms molècules o ions)
Enllaç iònic
Quan un àtom capta electrons d’un altre
Anió: quan en guanya
Catió: quan en perd
Àtoms que tenen tendència a tenir 8 electrons al últim orbital
Independent: és la que l’investigador modifica per tal de veure si influeixen en el resultat
Dependent: és la que es modifica a causa de l’anterior
Control: la que segueix el cicle sense que l’investigador hi influeixi modificant-la

Població: conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i en un mateix temps. Ecosistema: conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen interrelacionades (biocinesi) i que s’interrelacionen amb condicions fisicoquímiques del lloc on viuen (biòtop). Biosfera: conjunt d’ecosistemes de la terra Element químic: substància que no es pot descompondre en d’altres mitjançant reaccions químiques ja que està constituïda per una sol tipus d’àtom. Molècula: unió de dos àtoms: molècules homogènies = del mateix tipus / molècules heterogènies = diferents elements Substància composta: formada per 2 o + elements.

Tendència a guanyar: metàl·lic
(^) Tendència a perdre: no metàl·lic
Llei Octet: més de 4e -^ últim orbital molt electronegatiu, excepte l’hidrogen, menys de 4e -^ últim orbital = electronegatiu
Enllaç covalent (enllaç molt fort)
Quan els àtoms comparteixen electrons.
Si un àtom atreu més l’electró es formen molècules amb un pol positiu i un pol negatiu = molècules dipolars
(^) Apolars: insolubles – unió d’àtoms amb la mateixa electronegativitat
Polars: solubles – àtoms diferents amb gran diferència d’electronegativitat
Enllaç intermolecular
Enllaç feble que es produeix entre molècules i els permet mantenir una estructura funcional
(^) Pont d’hidrogen: es dona entre molècules dipolars dels hidrurs – enllaç covalent = electrons distribuït asimètricament
Enllaç per força de Van Der Waals: es dona entre molècules apolars a causa de l’atracció electroestàtica, s’origina en determinats moments a l’atzar
Interaccions hidrofòbiques: no es poden dissoldre en aigua, s’agrupen les molècules entre elles per no tenir contacte amb l’aigua, son molt importants pel manteniment i la formació de les membranes cel·lulars.
Ponts disulfur: fort enllaç que té molta importància en l’estructura, el plegametn i la funció de les proteïnes.
BIOELEMENTS
(^) Bioelements primaris: indispensables per la formació de les biomolècules orgàniques. (glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics) aquestes son les molècules que constitueixen tots els organismes vius de la natura.
Bioelements secundaris: son la resta dels bioelements indispensables: per la vida cel·lular variables: poden faltar en algun organisme
(^) Bioelements plàstics: 2 elements que constitueixen + del 99% de la matèria viva
Oligoelements: es troben en proporcions inferiors al 0’1%, son indispensables, actuen com a acceleradors de reaccions químiques.
PROPIETATS DELS BIOLEMETNS PRIMARIS
Carboni: te quatre electrons a la perifèria, enllaços covalents apolars estables amb altres àtoms de carboni i d’hidrogen, permet construir llargues cadenes hidrocarbonades
Hidrogen: indispensable per formar la matèria orgànica: apolars
Oxigen: element primari més electronegatiu – OH = solubles
Nitrogen: es troba bàsicament formant aminoàcids i les bases nitrogenades

Densitat més alta en sòlid que en líquid: explica que el gel floti i que es formi una capa termo-aïllant per la vida de sota
Elevada constat dielèctrica: és bon dissolvent de compostos iònics i covalents polars
Solvatació iònica: els compostos son desdoblats en anions i cations i queden envoltats per molècules d’aigua (així entenem que siguin vehicle de transport)
(^) Baix grau de ionització: H 2 0 = 2H +^ + OH -
(^) Funcions de l’aigua en essers vius:
Dissolvent i transport de substàncies: la majoria de reaccions es duen a terme en medi aquos = transport per dins i fora de l’organisme
Funció bioquímica: intervé en nombroses reaccions químiques
Funció estructural: membrana rígida gràcies a la pressió de l’aigua. quan les cèl·lules perden aigua perden la turgència, s’arruguen i podrien arribar a trencar-se la membrana
Funció mecànica amortidora: ex: bosses de líquid sinovial per evitar el fregament entre els ossos
Funció termoreguladora: es degut a la elevada calor específica i elevada calor de vaporització. Ex: suo
LES SALS MINERALS
Sals minerals precipitades: estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica
Sals minerals dissoltes: donen lloc a anions i cations, mantenen un grau de salinitat constant i ajuden a mantenir constant el grau d’acidesa (pH).
(^) Efecte tampó: els líquids biològics constituïts bàsicament per aigua no varies de grau d’acidesa per l’adició d’àcids ja que aquestes líquids contenen sals minerals que es poden ionitzar, donar lloc a ions que contraresta l’efecte de les bases o els àcida afegits. Aquestes dissolucions s’anomenen dissolucions tampó o amortidores.
Moltes vegades aquests ions tenen funcions molt diferents inclús antagòniques.
(^) Sals minerals associades o substàncies orgàniques: es solen trobes juntament amb proteïnes, amb lípids i amb glúcids.
LES DISSOLUCIONS I LES DISPERCIONS COL·LOIDALS pes molecular baix = cristal·loides dissolucions pes molecular alt = col·loides dispersions col·loidals // macromolècules micel·les
(^) PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS
Difusió: és la repartició homogènia de les partícules d’un fluid en posar-los en contacte
Osmosi: és el pas del dissolvent entre dues solucions de concentració diferent a través d’una membrana semipermeable que impedeix el pas el pas de els molècules de solut.
Pressió osmòtica = impuls del dissolvent quan es mou des de la dissolució més diluïda fins a la més concentrada ja que el percentatge de molècules d’aigua és més alt en la solució més diluïda.

Isotònic = mateixa concentració = no es deforma
(^) Hipotònic = menys concentrat = cèl·lula s’infla per turgència entra aigua
Hipertònic = més concentrat = cèl·lula perd aigua, per plasmolosi
Estabilitat del grau d’acidesa i pH: els valors de pH oscil·len entre 0 i 14, així segons si superen o no el valor de 7 podem distingir:
H +^ < 10-7^ mols de H+^ / litre pH > 7 (bàsic)
H +^ = 10-7^ mols de H+^ / litre pH = 7 (neutre)
H +^ > 10-7^ mols de H+^ / litre pH < 7 (àcid)
Dissolució tampó: sals minerals dissoltes per aconseguir un pH = 7 (neutre)
(^) Sistema tampó fosfat: manté el pH cel·lular a 7’
Sistema tampó bicarbonat: intervé en el líquid intestinal
PROPIETAT DE LES DISPERCIONS COL·LOIDALS
Capacitat de presentar-se en estat de gel (semi líquid) / sol (líquid)
El sol es produeix quan la fase dispersa és un sol i la dispersant un líquid.
(^) El gel es produeix quan la fase dispersa és un líquid i la dispersant és un conjunt de fibres entrellaçades entre les quals queden retingudes molècules de líquid
Elevada viscositat: les dispersions col·loidals són molt viscoses perquè contenen molècules o agrupacions de molècules molt grans
Elevat poder absorbent: és l’atracció que exerceix la superfície d’un sòlid sobre les molècules d’un líquid o un gas.
Efecte Tindall: si s’il·luminen lateralment s’hi observa una certa opalescència per la reflexió dels fajos de llum.
Sedimentació: normalment son estables, però si es sometent a forts camps gravitatoris es pot aconseguir que les seves partícules sedimentin.

Composició dels èssers vius, Apuntes de Biología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Composició dels èssers vius y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

t. 1 - LA COMPOSICIÓ DELS ESSERS