



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Los mejores documentos en venta realizados por estudiantes que han terminado sus estudios
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Descubre las mejores universidades de tu país según los usuarios de Docsity
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
kkkkkkkkkkkkkkkkkkkjjjjjjjjjjjjjjjjj
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Són els requisits que ha de complir qualsevol text per tal que el missatge que transmet esdevingui plenament eficaç.
del qual giren els diferents subtemes).
Per saber si un text és coherent ens hem de fixar en els aspectes següents:
Exemple:
“M’agrada el raïm. Avui la dependenta estava engripada. Les campanades de Cap d’Any, un rotllo, tu! Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te’n llepes els dits. Sempre igual: quan compro raïm, la Núria no vol postres. Raïm: fruita comes�ble de la vinya (Vi�s vinicola), formada per una munió de baies sucoses més o menys rodones (grans de raïm), pedicel·lades. La mataria, la Núria, amb les seves manies! Raïm blanc: vi blanc. Raïm negre: vi negre. Pel Cap d’Any vinent, olives farcides.”
Aquest text és incoherent perquè, tot i que endevinem que hi ha un tema, hi observem frases innecessàries, d’altres que barregen registres, de manera que el sen�t global (allò que es vol comunicar) se´ns escapa.
repe�ció. Els connectors, la subs�tució pronominal, els signes de puntuació, la relació semàn�ca, la correlació temporal... i d’altres recursos de què disposa la llengua atorgarien cohesió al text.
Mecanismes de cohesió textual: (pàgs. 22-24 llibre de text)
Exemple:
“Ramon Solsona va néixer l’any 1950. Ramon Solsona va néixer a Barcelona. Ramon Solsona escriu sovint al diari Avui. Quan escriu al diari Avui , Ramon Solsona fa prosa sa�rica. Ramon Solsona signa els seus ar�cles al diari Avui amb el pseudònim “Lo Gaiter del Besòs”. Ramon Solsona ha escrit una novel·la. La novel·la que ha escrit Ramon Solsona porta per �tol Figures de Calidoscopi. Figures de calidoscopi és la primera novel·la de Ramon Solsona. Figures de calidoscopi no és un llibre sa�ric. Ramon Solsona l’ha signat amb el seu nom: RAMON SOLSONA.”
què disposem per tal d’adaptar-los a la situació comunica�va en què ens trobem.
Per saber si un text és adequat ens hem de fixar en els aspectes següents:
Exemples:
“Una noia que ha anat a la platja amb el seu germà fa molta estona que pren el sol de bocaterrossa, damunt la seva tovallola de bany. El seu germà li diu: -Mossa, si no canvies de posició quedaràs amb l’esquena més vermella que un llagos�! Aniria bé que et posessis una estoneta en decúbit supí.”
“Un noi que fa la carrera de biologia s’enfronta a un examen. En una pantalla, el professor hi va projectant diaposi�ves de diversos animals que els alumnes han de descriure adequadament en el full preparat per fer la prova escrita. En una de les respostes el noi deixa anotat aquest text: “És una serpota del dimoni, lletja com una mala cosa. La que va temptar Eva al Paradís segur que era com aquesta.”
Els dos textos són inadequats perquè fan servir expressions impròpies a les respec�ves situacions comunica�ves.
Per saber si un text és correcte ens hem de fixar en
Exemple:
“Lis hem dat un bon susto. Lo que va passar, poc que s’ho esperaven aquells gamberrassos. Pués mira, ia ho tenen! Ademés... només nosatros hem �ngut coraje per dar-lis lo que es mereixen. No me n’arrepenteixo pas, no! Hai fet lo que tenia que fer. Pués anda ia, ara que no es queixin!”
El text anterior conté errades lèxiques i morfosintàc�ques que malgrat que s’usen en la llengua oral s’aparten de les normes que regulen la llengua catalana.
La presentació i l’ es�l personal són dues propietats que també cal que �ngui un text perquè sigui plenament eficaç.
los:
Text A (error de grau de formalitat): fragment d’una instància dirigida a l’alcalde del poble:
Que els pagesos del poble ja estem farts d’una mala peça que, de nit, furta fruita dels fruiterars. Per això,
no és gaire freqüent que un diplomà�c com Mevick sigui un entès en qües�ons literàries, fins a l’extrem d’interessar-li potser més la literatura que la polí�ca. Quan li ho dic no ho confirma, però tampoc no ho nega.”
“Fa deu anys, l’esperança de resoldre els problemes ambientals que afectaven el planeta tenia dibuixada una frontera ní�da: l’any 2000. potser ens jugava una mala passada la misteriosa afecció als números rodons, i el 2000 era, sens dubte, el més complet de tots els que podia oferir el calendari a les generacions preocupades –i obertament despreocupades- pel que llavors ja en deien canvis globals induïts per l’home. En el joc, hi par�cipaven des d’agències de pro, com l’OMS i el seu famós, i ja oblidat, programa-guia “Salut per a tots l’any 2000”, al bigarrat conjunt d’ins�tucions i estats que s’apuntaven a la mí�ca data per ra�ficar conductes. Igual passa amb els bons propòsits respecte al medi, tret que ara els terminis comencen a ser verament llargs. Fa tan sols tres anys, a Rio de Janeiro els màxims mandataris de gairebé tots els estats del planeta acordaren de prendre mesures significa�ves per aturar el canvi climà�c, no ja el 2000, sinó el 1999 –un altre nombre rodó. En el transcurs d’un sospir, aquests mateixos dirigents feien cap a Berlín, aquesta primavera, per descobrir-hi noves fronteres: els límits arriben ara fins al 2020, sens dubte una xifra més bonica que no la de final de segle, i digna de qualsevol cabalista o ludòpata de ruleta empedreït. Però hi ha en joc quelcom més que una boleta giravoltant. Es tracta d’una gran bola sobre la qual dansem tots i amb la qual compar�m plenament els riscos del caseller final. Posposar les solucions mitjançant aquest ball de nombres no ens dispensarà pas del que és inevitable: arribarà el moment que la bola es de�ndrà i ningú no cantarà el ressabut “facin joc”. No quedarà res a la cartera per con�nuar apostant. I això pot ocórrer el 2007, el 2018 o, per afegir-hi una xifra més, el 1998.”
“Entre el Lluçanès i el Vallès hi ha una pe�ta comarca muntanyosa i coberta de boscos, el Moianès. Tot i que els incendis de l’es�u passat en van malmetre algunes parts, encara queden zones humides i verdes. Aquest i�nerari recorre alguns camins i pistes que uneixen Monistrol de Calders i Granera. Es tracta de dues poblacions prou interessants per si soles, i que gràcies a uns rètols han tornat a estar unides per un i�nerari que ofereix, a més a més, l’al·licient de descobrir el dolmen de Trullars”
Ahir, a causa de, a l’oest, en cadena, En el primer, en què, en una carretera, entre els quals, En un altre, i més, més, múl�ples.
“Tres persones van morir ........................ i 32 van resultar ferides en dues col·lisions .......................... de vehicles ....................................... d’Alverchurch, ............................ d’Anglaterra, ....................................... de la intensa boira. ................................ accident, ..................... va morir una persona, es van incendiar uns quinze vehicles ........................................ dos camions, ........................... de seixanta automòbils van topar ..................................... ................................. tram de la mateixa carretera dues persones .................. van morir atrapades en la col·lisió d’uns trenta vehicles.”
EXERCICIS DEL LLIBRE DE TEXT: 1C Les propietats del text (pàgs. 27-35)
Bàsics: 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19 Ampliació: 3, 4, 6, 10