Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

La divisió de poders a l'Estat Espanyol, Apuntes de Ciencias Sociales

Poder legislatiu, poder judicial i poder executiu

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 23/04/2021

laura-gonzalez-fornies
laura-gonzalez-fornies 🇪🇸

5

(1)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INFORMACIÓ ADDICIONAL: LA DIVISIÓ DE PODERS:
LA DIVISIÓ DE PODERS:
L’Estat espanyol s’organitza, tal com estableix la Constitució de 1978, com una
monarquia parlamentària. Això vol dir que, tot i l’existència de la figura del monarca, el
poble exerceix la sobirania popular mitjançant els seus representant triats
democràticament.
La Constitució confereix al rei l’acompliment d’un seguit de funcions, entre les quals
destaquen:
1. Sancionar i promulgar les lleis.
2. Convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions en els termes previstos en
la Constitució.
3. Nomenar i separar els membres del Govern a proposta del president.
4. Convocar a referèndum en els casos previstos en la Constitució.
5. Proposar la candidatura a president del Govern i, si s’esdevé, nomenar-lo.
6. Expedir els decrets acordats en el consell de ministres.
7. Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir, amb aquesta finalitat, les
sessions del consell de ministres, quan ho consideri oportú, a petició del president del
Govern.
8. El comandament suprem de les Forces Armades.
9. L’acreditació d’ambaixadors i altres representants diplomàtics.
10. Manifestar el consentiment de l’Estat per obligar-se internacionalment per mitjà
de tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.
11. Declaració de guerra o pau, prèvia autorització de les Corts Generals.
La Constitució també estableix la divisió de poders. Aquesta divisió persegueix una
separació entre les funcions de crear i aplicar les normes per evitar que aquest poder
pugui quedar concentrat en poques mans. D’aquesta manera, la separació de poders
intenta generar un estat més just on els diferents poders tinguin delimitada la seva
funció.
La divisió de poders és la manera d’organitzar un estat i facilita que quedin dividides
les responsabilitats de l’estat entre diferents institucions i que aquestes puguin treballar
amb independència.
La divisió de poder més habitual és que hi hagi una diferenciació dels poders legislatiu,
executiu i judicial.
Aquesta divisió es repeteix en els diferents nivells de l’administració. Així, per exemple,
a l’Estat la potestat legislativa recau sobre les Corts Generals mentre que a Catalunya
recau sobre el Parlament de Catalunya.
EL PODER LEGISLATIU
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La divisió de poders a l'Estat Espanyol y más Apuntes en PDF de Ciencias Sociales solo en Docsity!

INFORMACIÓ ADDICIONAL: LA DIVISIÓ DE PODERS:

LA DIVISIÓ DE PODERS:

L’Estat espanyol s’organitza, tal com estableix la Constitució de 1978, com una monarquia parlamentària. Això vol dir que, tot i l’existència de la figura del monarca, el poble exerceix la sobirania popular mitjançant els seus representant triats democràticament. La Constitució confereix al rei l’acompliment d’un seguit de funcions, entre les quals destaquen:

  1. Sancionar i promulgar les lleis.
  2. Convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions en els termes previstos en la Constitució.
  3. Nomenar i separar els membres del Govern a proposta del president.
  4. Convocar a referèndum en els casos previstos en la Constitució.
  5. Proposar la candidatura a president del Govern i, si s’esdevé, nomenar-lo.
  6. Expedir els decrets acordats en el consell de ministres.
  7. Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir, amb aquesta finalitat, les sessions del consell de ministres, quan ho consideri oportú, a petició del president del Govern.
  8. El comandament suprem de les Forces Armades.
  9. L’acreditació d’ambaixadors i altres representants diplomàtics.
  10. Manifestar el consentiment de l’Estat per obligar-se internacionalment per mitjà de tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.
  11. Declaració de guerra o pau, prèvia autorització de les Corts Generals. La Constitució també estableix la divisió de poders. Aquesta divisió persegueix una separació entre les funcions de crear i aplicar les normes per evitar que aquest poder pugui quedar concentrat en poques mans. D’aquesta manera, la separació de poders intenta generar un estat més just on els diferents poders tinguin delimitada la seva funció. La divisió de poders és la manera d’organitzar un estat i facilita que quedin dividides les responsabilitats de l’estat entre diferents institucions i que aquestes puguin treballar amb independència. La divisió de poder més habitual és que hi hagi una diferenciació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquesta divisió es repeteix en els diferents nivells de l’administració. Així, per exemple, a l’Estat la potestat legislativa recau sobre les Corts Generals mentre que a Catalunya recau sobre el Parlament de Catalunya.  EL PODER LEGISLATIU

El poder legislatiu inclou els organismes encarregats de l’elaboració de les lleis, tot i que d’una manera puntual pot delegar aquesta funció. El poder legislatiu dels estats democràtics pot ser format per una cambra o dues (dues en el cas espanyol) i s’hi aplega el conjunt de representants triats per la ciutadania a les eleccions. Així, podem considerar que les lleis les faran els nostres representants seguint la voluntat de la majoria que els ha elegit a les eleccions legislatives. En el cas espanyol, les dues cambres, també conegudes amb el nom de Corts Generals , s’anomenen Congrés dels Diputats i Senat. El fet que hi hagi dues cambres legislatives que intervinguin en la creació i/o aprovació de les lleis fa que aquestes hagin de superar dos filtres. Les comunitats autònomes, per la seva banda, acostumen a tenir una única cambra legislativa. En el cas de Catalunya, la cambra legislativa és el Parlament de Catalunya. El Congrés dels Diputats El Congrés dels Diputats és la cambra legislativa la funció de la qual és elaborar, aprovar o derogar lleis. El Congrés dels Diputats és compost pels diputats que són elegits a les diferents províncies per les quals es presenten. Cada cop que se celebren eleccions legislatives al Congrés dels Diputats (habitualment, un cop cada quatre anys), es tria mitjançant sufragi universal un nombre determinat de diputats per cada província. Les províncies més poblades disposen de més diputats que les que tenen menys població, tot i que aquesta relació no és directament proporcional a la mida de la població. Així, una província que té el doble de població que una altra tindrà més diputats, tot i que menys del doble. l Congrés dels Diputats té actualment 350 diputats que s’agrupen, no pel territori d’on provenen, sinó per afinitat política. El Congrés dels Diputats és un òrgan autònom respecte al Govern de l’Estat i és l’encarregat d’elaborar, aprovar o derogar les lleis. Entre les primeres actuacions dels diputats un cop són elegits destaquen la de l’elecció del president del Congrés i els membres de la mesa, que són els encarregats de dirigir el Congrés dels Diputats. Un cop constituït el Congrés es formalitza l’elecció del president del Govern. Són els diputats amb els seus vots qui el trien. Així doncs, podem dir que l’elecció del president no la fa la ciutadania d’una manera directa, sinó que tria els diputats i són aquests darrers qui realment elegeixen el president. El Senat Si el nombre de diputats triats per cada província té relació amb el nombre de persones que l’habiten, es podria pensar que el sistema legal podria afavorir les urbs més que les zones rurals en ser aquestes darreres les que tenen menys habitants. Per limitar el poder de les zones més poblades vers les zones rurals hi ha a Espanya un sistema bicameral en què la cambra coneguda com a Senat.

Entre els tribunals que podem trobar en el sistema judicial destaquen:

  1. El Tribunal Suprem. És l’òrgan de rang més alt per al conjunt de tribunals espanyols, excepte per als casos de garanties constitucionals (en què intervé el Tribunal Constitucional). En aquest sentit, el Tribunal Suprem resol els recursos de cassació com a darrera instància.
  2. L’ Audiència Nacional. És un tribunal amb seu a Madrid i jurisdicció per a tot Espanya, la missió del qual és jutjar assumptes amb una rellevància especial dins la nostra societat com el crim organitzat (narcotràfic o terrorisme), els delictes contra la Corona o els delictes comesos fora de les nostres fronteres quan hagin de ser jutjats als tribunal espanyols, entre d’altres. Cal tenir present que l’Audiència Nacional no és un tribunal de cassació.
  3. Els tribunals superiors de justícia. Són els màxims òrgans judicials que es poder trobar en una comunitat autònoma i que hi tenen jurisdicció. S’hi esgota la via dels recursos excepte per als casos en què es pot recórrer al Tribunal Suprem.
  4. Les audiències provincials. Són els òrgans superiors de justícia de cada província de la qual prenen el nom.
  5. Els jutjats de primera instància. Són els tribunals on s’instrueixen els casos en matèries civils i penals i es falla en els casos relacionats amb les primeres.
  6. Els jutjats de pau. Són en poblacions on no hi ha jutjat de primera instància. Desenvolupen tasques de registre civil i resolen casos de faltes lleus. El Tribunal Constitucional Més enllà dels tribunals de justícia esmentats trobem també la institució del Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional és l’òrgan encarregat de jutjar, si escau, la forma com s’ajusten les lleis a la Constitució. En aquest sentit, aquest tribunal pot decretar la inconstitucionalitat d’alguna llei o disposició normativa amb rang de llei. També és l’òrgan encarregat, entre altres coses, de vetllar pels drets i deures fonamentals i de resoldre els conflictes que s’originin entre l’Estat i les comunitats autònomes. El Tribunal Constitucional és compost per 12 membres nomenats pel rei i proposats pel Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial.

 EL PODER EXECUTIU

El poder executiu és format pels membres del Govern, que dirigeix la política interior i exterior, i també l’Administració civil i militar. Els membres del Govern són designats pel president del Govern, el qual, per la seva banda, ha estat elegit prèviament pels representats als quals la ciutadania delega aquesta funció, els diputats.