INFORMACIÓ ADDICIONAL: LA DIVISIÓ DE PODERS:
LA DIVISIÓ DE PODERS:
L’Estat espanyol s’organitza, tal com estableix la Constitució de 1978, com una
monarquia parlamentària. Això vol dir que, tot i l’existència de la figura del monarca, el
poble exerceix la sobirania popular mitjançant els seus representant triats
democràticament.
La Constitució confereix al rei l’acompliment d’un seguit de funcions, entre les quals
destaquen:
1. Sancionar i promulgar les lleis.
2. Convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions en els termes previstos en
la Constitució.
3. Nomenar i separar els membres del Govern a proposta del president.
4. Convocar a referèndum en els casos previstos en la Constitució.
5. Proposar la candidatura a president del Govern i, si s’esdevé, nomenar-lo.
6. Expedir els decrets acordats en el consell de ministres.
7. Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir, amb aquesta finalitat, les
sessions del consell de ministres, quan ho consideri oportú, a petició del president del
Govern.
8. El comandament suprem de les Forces Armades.
9. L’acreditació d’ambaixadors i altres representants diplomàtics.
10. Manifestar el consentiment de l’Estat per obligar-se internacionalment per mitjà
de tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.
11. Declaració de guerra o pau, prèvia autorització de les Corts Generals.
La Constitució també estableix la divisió de poders. Aquesta divisió persegueix una
separació entre les funcions de crear i aplicar les normes per evitar que aquest poder
pugui quedar concentrat en poques mans. D’aquesta manera, la separació de poders
intenta generar un estat més just on els diferents poders tinguin delimitada la seva
funció.
La divisió de poders és la manera d’organitzar un estat i facilita que quedin dividides
les responsabilitats de l’estat entre diferents institucions i que aquestes puguin treballar
amb independència.
La divisió de poder més habitual és que hi hagi una diferenciació dels poders legislatiu,
executiu i judicial.
Aquesta divisió es repeteix en els diferents nivells de l’administració. Així, per exemple,
a l’Estat la potestat legislativa recau sobre les Corts Generals mentre que a Catalunya
recau sobre el Parlament de Catalunya.
EL PODER LEGISLATIU
